Aquesta és una entrada trista, però d'aquelles que dicta el cor. Avui he dit adéu per sempre a la meva àvia Rosa, de 85 anys. Una dona forta, amb una valentia reforçada per la vida que va tocar viure a les persones de la seva generació. Una persona que s'ha apagat a poc a poc, com una llàntia a la qual se li va acabant l'oli, però que va brillar intensament amb un amor per tota la vida del que va gaudir amb el meu avi.
Però el que si puc dir és que deixa moltes coses d'ella aquí, entre nosaltres i particularment en mi perquè m'ha encomanat el gust per les tradicions catalanes, el respecte i admiració per les coses antigues que m'anava ensenyant com si fossin tresors i la costura.
D'ella vaig aprendre molt mentre l'ajudava a fer les disfresses que any a any passaven per les nostres mans i llavors lluïa per carnaval: " fent i desfent apren l'aprenent" em deia quan m'equivocava.-, "a tallar sempre hi ets a temps!" i llavors afegia l'anècdota de l'abric que va fer de joveneta per la seva mare que de tant de tallar va acabar essent un jaquetó...
Mil i una coses recordaré d'ella, amb qui vaig compartir gran part de la meva infantesa, moments bons i altres difícils però que sempre passaven sota aquest gran paraigua de la família que ella sempre mantenia obert per a tots, això era el més important per ella, veure'ns-hi junts.
Adéu àvia, adéu... i com sempre ens deies ara em surt del cor afegir-hi: i fes-me una trucada per saber que has arribat bé!